I si el nen s’ennuega? Sabem reconèixer i actuar davant una aturada cardiorespiratòria?

Les situacions d’ennuegament que es poden produir en els primers anys de vida dels nens són freqüents i potencialment perilloses per l’asfíxia que provoquen.

Si sabem com actuar, la majoria de cops les podrem resoldre amb èxit realitzant unes maniobres molt senzilles d’aprendre.

Qui no s’ha preguntat com actuar si presenciem una aturada cardiorespiratòria?

Qui no s’ha preguntat si sabria reconèixer els signes d’aturada cardiorespiratòria o, també,  com funcionen els desfibril.ladors automàtics que es troben als llocs públics?

La majoria de situacions d’aturada cardiorespiratòria, tant en nens com en adults, es produeixen fora de l’àmbit hospitalari, i actuar en els primers minuts és essencial per la supervivència. Aprendre a reanimar és fàcil i a l’abast de tothom.

El nostre Departament de Pediatria organitza regularment cursos de reanimació cardiopulmonar bàsica per pares i cuidadors. Són sessions essencialment pràctiques, avalades pel Consell Català de Resucitació. La valoració dels participants és molt positiva.

Si voleu accedir a les guies visuals sobre reanimació podeu mirar les següents adreces: RCP lactant, Obstrucció via aèria lactant, RCP nen gran, Obstrucció via aèria nen gran

En aquesta aplicació per tauletes i mòbils trobareu les instruccions per actuar davant un enneugament en lactants i nens, i per fer les maniobre de reanimació cardiopulmonar bàsica. https://itunes.apple.com/es/app/rcp-pediatrica/id516500145?mt=8

El nen té febre. Quan he de consultar amb el meu pediatre?

Quan el nen pateix una infecció, la reacció normal del seu organisme serà la febre. La febre ajudarà al nen a activar les “defenses” contra la infecció que l’ataca i poder combatre-la.

La febre no és una malaltia, la malaltia serà la causa que ha originat la febre.

Tot i no ser una malaltia per ella mateixa, hi ha unes situacions en les que haurem de consultar amb el nostre pediatre precoçment, ja sigui a la consulta, si l’estat general del nen és bo, o bé al servei d’urgències si el nostre pediatre no ens pot atendre o bé creiem que el nen no té un bon estat general.

Quines són aquestes situacions?

– Febre en lactants, especialment en els menors de 3 mesos.

– Febre alta (de més de 40ºC) a qualsevol edat.

– Irritabilitat amb plor difícil de calmar.

– Decaïment malgrat haver baixat la febre.

– Taques a la pell que han aparegut coincidint amb la febre o en les hores prèvies.

– Rigidesa de clatell, dificultat per flexionar el coll.

– Convulsió o pèrdua de coneixement.

– Dificultat per respirar, respiració ràpida o agitada.

– Rebuig de líquids de forma continuada.

– Vòmits molt freqüents.

– Si no orina o orina molt poc.

Encara que no hi hagi cap d’aquests signes d’alerta, convé consultar amb el pediatre si la febre dura més de 24-48 hores, i també si s’acompanya de qualsevol símptoma estrany o anormal.

Podeu ampliar aquesta informació a  http://enfamilia.aeped.es/temas-salud/la-fiebre

Conceptes bàsics sobre la febre en els nens

La febre no és res més que l’augment de la temperatura del cos que es produeix com a mecanisme de defensa davant de factors externs.  Encara que té diferents causes, les més corrents, especialment en nens, són les infeccions.

Per mesurar la febre hi ha diferents tipus de termòmetres; avui en dia, i, retirats del mercat els de mercuri, els més fiables son els digitals. En els lactants petits el lloc més adequat per mesurar la temperatura és el recte, i es considera febre a partir dels 38ºC. A mesura que es van fent grans és millor prendre la temperatura a l’aixella, doncs la presa de la temperatura rectal els incomoda.

Ni el grau de febre, ni la mala resposta als antitèrmics, són signes de gravetat. El que ens ha de preocupar és si no veiem bé al nen o també si està postrat, irritable, amb dificultat per respirar, vòmits persistents, taques a la pell o rigidesa del clatell.

Quan un nen té febre és molt important que prengui líquids amb freqüència per tal de que estigui ben hidratat. Només hem de tractar la febre amb antitèrmics si aquesta origina malestar o bé si es tracta de febre elevada.

El tractament de primera elecció és el paracetamol, preferiblement per vía oral, seguint les dosis recomenades segons el pes del nen. El paracetamol es pot administrar cada 4-6 hores. En algunes ocasions es pot fer servir l’ibuprofèn, però mai abans dels 6 mesos d’edat, i sense alternar amb el paracetamol de forma rutinària.

Consulteu aquí el “Decàleg de la febre” de l’AEPap per a ampliar la informació

Ens trobaràs a: