I si ens pica una medusa?

14093373580484Durant la primavera i l’estiu, les meduses arriben a la costa de les platges arrastrades pels corrents marins.

No és necessari que estiguin vives per a que ens facin mal, ja que, encara que estiguin mortes o bé siguin només restes de meduses, poden fer-nos una picada. Recordeu que on trenquen les onades a la platja és el lloc on s’acumula un major volum de restes de meduses.

La millor protecció per evitar la picada d’una medusa dins l’aigua és la barrera que proporciona el vestit de bany, les samarretes , la crema solar….si malgrat aquestes precaucions els tentacles de les meduses aconsegueixen contactar amb la pell, el que es nota és un dolor intens, similar a una cremada. A part del dolor, la picada de la medusa origina una erupció a la pell que es pot anar intensificant durant uns quants dies. Tot i que l’erupció pot desaparèixer després d’uns dies, és possible que el dolor duri més temps.

Què cal fer un cop ens pica?

Es recomana en primer lloc sortir de l’aigua. Si es veuen restes de tentacles , intentar retirar-les , millor si és amb unes pinces i sense tocar-ho directament amb les mans. És important, sobretot, no fregar la zona de la picada amb tovalloles. El que s’ha de fer és rentar la zona amb aigua salada, mai dolça. Omplirem una bossa de plàstic amb gel i l’aplicarem, uns 5 minuts com a mínim, sobre la zona de la picada. Això farà que disminueixi la sensació de coïssor. No posarem el gel directament sobre la picada doncs seria com aplicar aigua dolça produint que s’intensifiqués l’efecte de la toxina de la picada. Posteriorment, i per evitar la sobreinfecció, netejarem amb una solució antisèptica (per exemple alcohol iodat) 3-4 cops al dia durant 2-3 dies.

En cas que aparegui alguna altra simptomatologia com mareig, nàusees, …és millor consultar amb un centre mèdic.

Si vols més informació sobre les meduses consulta http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P20200861581250777009521&_nfls=false

Rentar bé les mans és important!

IMG-20151022-WA0008Rentar bé les mans amb aigua i sabó és una de les maneres més eficaces i barates de prevenir malalties contagioses, principalment respiratòries , com per exemple la grip, i digestives, com per exemple les diarrees.

Unes mans brutes poden transmetre gèrmens (bacteris, virus, paràsits) ja sigui de manera directa tocant a una altra persona, o bé de manera indirecta al tocar una superfície o objecte que més endavant tocarà una altra persona.

Quan no ens hem d’oblidar mai de rentar-nos les mans?

. Abans i després de manipular aliments

. Abans i després de donar de mamar

. Abans de menjar o beure

. Després de manipular escombraries

. Després d’anar al bany i també després de mocar-nos

. Després de canviar els bolquers al bebè

. Després d’haver tocat monedes, claus, baranes,….en resum objectes bruts.

. Quan arribem a casa després del carrer, de la feina, de l’escola, la guarderia

. Abans i després d’atendre a un malalt i/o curar una ferida

. Després d’haver estat en contacte amb animals

Quin sabó he d’utilitzar?

Tots els sabons són efectius per remoure i eliminar els gèrmens. Ocasionalment, si no és possible rentar-nos les mans amb aigua i sabó, utilitzarem alguna solució de d’alcohol en gel.

Per a que sigui efectiu, el rentat ha d’incloure les palmes, el dors, entre els dits i també les ungles, i s’aconsella que la durada de l’ensabonament duri uns 20 segons. Un truc és buscar una cançó que duri aquest temps i repetir-la quan ens rentem les mans.

Recordeu:

Rentar bé les mans amb aigua i sabó és una de les maneres més eficaces i barates de prevenir malalties contagioses

 

 

 

El meu nen sempre treu llet. Es normal?

El reflux gastroesofàgic o regurgitació és la sortida del contingut de l’estómac cap a la boca.

La diferència amb el vòmit és que la regurgitació té un volum petit i, a més a més, no requereix que el nen faci cap esforç per a realitzar-la, és a dir, la regurgitació és “espontània” i, sovint,  més freqüent en alguns canvis posturals o també quan el lactant fa petits esforços com per exemple riure.

En els lactants l’origen d’aquest problema és multifactorial, destacant la manca d’efectivitat de l’esfínter esofàgic inferior i una motilitat esofàgica ineficaç com a factors desencadenants principals.

En general podem dir les causes que propicien el reflux van desapareixent/millorant a mesura que el lactant va madurant, es va fent gran, i, per això, la freqüència de les regurgitacions disminueix a partir dels tres mesos de vida dels nens.

Tot i que la majoria de lactants que tenen regurgitacions no presenten cap símptoma, en algunes ocasions podem trobar lactants amb simptomatologia que es pot adjudicar al propi reflux com pot ser irritabilitat, rebuig de l’aliment ( el nen comença a menjar i a mitja presa es troba malament), manca de guany ponderal o tos per pas del contingut gàstric a l’arbre respiratori .

El pediatre del nen valorarà si cal tractament en funció dels símptomes Aquest tractament pot anar des de recomanacions posturals, canvis dietètics i, si cal i en poques ocasions, tractament farmacològic.

En general, però, el lactant es “curarà” sol a mesura que vagi creixent i madurant.

Per a més informació http://enfamilia.aeped.es/temas-salud/reflujo-gastroesofagico-en-bebes

Què és l’impetigen?

impetigo_elbowL’impetigen és una infecció bacteriana de la pell que afecta amb més freqüència a nens menors de 6 anys i sobretot en èpoques de més calor.

Normalment les zones del cos més afectades acostumen a ser les més descobertes , així com també la cara.

L’impetigen el veurem com crostes color mel que, de vegades, poden supurar una mica i que han anat precedides, amb més freqüència, per una petita ampolla.

La importància de l’impetigen és que és contagiós, ja sigui al mateix nen que al rascar-se s’exten les lesions pel cos, com per als més propers al nen (germans, companys de l’escola,…).

El seu tractament consistirà en higiene de les lesions amb aigua i sabó i tractament tòpic amb una pomada antibiòtica que li receptarà el seu pediatre. En algunes ocasions serà necessari completar el tractament amb antibiòtics per via oral.

 Per a més informació consulteu http://enfamilia.aeped.es/temas-salud/impetigo-una-infeccion-piel-frecuente

Quan ens ha de preocupar la por?

En algun moment tots els pares hem sentit als nostres fills dir que tenen por. Les pors estan presents en la vida de qualsevol persona, en major o menor mesura, i es tracta d’una emoció present a qualsevol edat i a qualsevol raça. Aquesta observació ens fa veure, per tant, que les pors tenen un caràcter evolutiu, és a dir que a cada edat hi ha determinades pors característiques.

En el nen petit (0-3 anys) les pors més habituals són les pors als sorolls forts, més endavant apareix la por als desconeguts, als monstres, a la foscor, a estar sol o a separar-se dels pares.

Durant els primeres cursos de primària pot aparèixer la port al dolor i la por a la mort, ja que és en aquesta edat en que madurativament es pot comprendre el sentit de la irreversibilitat i poden aparèixer tot tipus de preguntes associades a aquesta qüestió, potser  amb més intensitat si l’ infant viu un fet que desencadeni aquest pensament (mort d’un familiar proper, per exemple). També durant els cursos de primària apareix la por als lladres, sobretot durant la nit o a l’hora d’anar a dormir.

Quan es fan més grans apareixen les pors de caire més social, com ara la por al ridícul o la por a parlar amb persones de la mateixa edat i de sexe contrari.

Totes aquestes pors són normals i poden aparèixer durant els períodes evolutius descrits. Habitualment es tracta de pors transitòries que provoquen inseguretat en el nen i a la seva manera demanen el suport i l’ajuda dels pares. Per tant, el que es podria esperar, és que amb les paraules dels pares i, segons el tipus de por, els elements de seguretat necessaris (el nino per anar a dormir, un llum pilot a l’habitació, etc.) es quedin reconfortats i puguin anar superant aquesta por. Es tracta de petits reptes evolutius que els infants han de superar per créixer.

També es poden presentar pors que no presenten aquest caràcter evolutiu i que generen més angoixa en els infants (i també en els pares):

Pors concretes com les fòbies que generen molt patiment en la vida de l’ infant, com per exemple la fòbia als insectes, als pallassos,…

Una altra por que pot crear situacions d’angoixa important als infants pot ser la por a separar-se dels pares o de les persones referents importants (més enllà del període evolutiu i amb intensitat significativa) i que pot tenir com a conseqüència no voler anar a jugar casa d’un amic si no hi són els pares, no voler anar de colònies o fins i tot afavorir dificultats en adaptar-se a la vida escolar al principi de curs o al tornar d’un període de vacances.

En aquestes darreres situacions l’angoixa dels nens és important, la dels pares també, i sovint s’entra en una dinàmica de preocupació de la que costa sortir i que pot acabar necessitant consultar-ho al pediatre de l’infant.

Quina por ens “ha de fer por” i decidir demanar ajuda professional?

  • Quan hi hagi conseqüències en la vida del nen (per exemple no voler anar d’excursió amb amics)
  • Quan haguem intentat diverses solucions (diàleg, acompanyar-lo en situacions que puguin crear angoixa , …)  i el resultat no hagi estat efectiu
  • Quan el nen o els pares s’angoixin significativament

Ens trobaràs a: