15 març, 2016 Paido Salut Infantil

Anem de colònies!

colonies maria 8El dia que la mestra diu als seus alumnes: “atenció, anem a parlar de les colònies!”, tots els nens i nenes paren la màxima atenció, plens de il·lusió, impaciència, els ulls com a plats i també amb dubtes i potser alguna por amagada.

Per qualsevol nen és una fantàstica oportunitat anar de colònies, però és important tenir en compte algunes consideracions per a que aquesta experiència sigui realment exitosa.

Anar de colònies i, per tant dormir fora de casa, implica intrínsecament dormir fora de casa i allunyar-se durant dos dies com a mínim de l’entorn de seguretat primari. Estaran en constant activitat i en constant relació social, ja sigui amb iguals (els seus companys), com amb els seus mestres i també amb monitors. L’entorn físic serà nou, i el menjar, la manera de relacionar-se, les activitats i la gestió del temps també. Parem atenció doncs a la quantitat d’estímuls nous al que es veuran exposats de manera continuada.

Si bé per la majoria de nens aquesta experiència és molt plaent, alguns nens es poden veure aclaparats per la situació, per això la Llic. Xènia Moliner, psicòloga del nostre departament, ens presenta aquest post per a que tinguem en compte algunes consideracions…

En primer lloc és bàsic tenir en compte d’edat de l’infant i no tenir pressa en que marxi de colònies. Malgrat que en el nostre entorn és molt habitual que els nens marxin de colònies des de ben petitons, seria recomanable que no ho fessin abans dels 5 anys aproximadament (P5) i sempre que anteriorment hagin passat la nit fora de casa en altres contextos. M’explico; les separacions dels referents principals, pare i mare habitualment, han de ser progressives. Per exemple, primer van a dormir a casa els avis, un altre dia a casa dels tiets i més endavant a casa d’un amic. En aquest punt el nen/a ja està preparat per anar de colònies i passar-ho fantàsticament amb els seus amics. Poder-se separar dels pares sense que això generi inseguretat és bàsic i això ho proporciona per una banda l’edat i per altra “l’entrenament” en haver-se quedat a dormir prèviament en altres entorns.

Segona consideració: el tarannà del nen. Si es tracta d’un nen més aviat poc atrevit en les situacions noves o que necessita tenir-ho tot controlat per sentir-se segur , seria bo poder anticipar-li la informació necessària per anar de colònies. Es tractaria d’ajudar-lo a construir un imaginari plaent, interessant, divertit…i que li transmeti sensació de seguretat. Així doncs, que pugui tenir la informació sobre on anirà, amb qui anirà, amb qui dormirà, de què anirà…l’ajudarà a controlar aquestes inseguretats.

I per últim, voldria fer un esment especial als nens adoptats. No es recomana portar de colònies a nens que hagin estat recentment adoptats i encara estiguin en procés d’adaptació, ja que això significaria per ells veure’s en una situació que pot semblar paral·lela a la institucionalització en la que probablement s’hagin vist durant els seus primers temps. I també implicaria una separació dels pares adoptius, per la qual potser no estan preparats.

Ja veieu que simplement tenint en compte algunes consideracions podem assegurar que les colònies seran una boníssima oportunitat de compartir, créixer, desenvolupar autonomia, relacionar-se amb companys i mestres des d’un altre registre i gaudir d’una gran aventura.

Perquè les colònies són el punt mig entre allò reglat i allò salvatge, la diversió i l’aprenentatge, la norma i la disbauxa.

Quina gran oportunitat poder gaudir d’aquesta experiència, oi?

col17

Tagged: ,