17 maig, 2017 Paido Salut Infantil

Els deures…

És important a l’hora de fer la tria de l’escola (encara que es fa quan el menut només té dos anys d’edat) preguntar a la futura escola per aquest aspecte en concret. L’òptim per a tots és anar en concordança amb els valors propis, així si creiem que fora de l’escola no s’ha de treballar tasques acadèmiques, recomanem que l’escola també sigui d’aquest parer, i a la inversa.

Com a deures acadèmics entenem totes aquelles feines que surten de l’escola i s’han de fer a casa i entregar en una data concreta.

En l’etapa d’infantil habitualment no hi ha tasques per a casa. Si el nen/nena té alguna dificultat i necessita alguna ajuda o suport específic, els professionals seran els encarregats de proporcionar l’ajuda concreta. En aquestes edats es valora que si cal una ajuda, sigui especialitzada i basada en el joc. Alguna vegada la família ens ha demanat idees per estimular el nen a casa. L’estimulació no cal fer-la únicament amb activitats de llapis i paper. Comptar joguines, anar al mercat i aprendre els noms dels aliments, córrer a l’aire lliure, fer construccions… en són exemples.

En l’etapa de primària apareixen els primers deures. Al començament solen ser feines molt senzilletes i amb un termini d’entrega llarg per poder fraccionar la tasca i començar a ensenyar al nen a organitzar-se. A mesura que avancem en aquesta etapa, augmenta la càrrega de deures. Hi ha escoles que prefereixen que des de casa es treballin aspectes més de tipus mecànic (cal·ligrafia, còpies, operacions) per poder dedicar el temps a altres aspectes menys automàtics a l’aula. Quan augmenta la càrrega de feines el nen ha d’aprendre a organitzar-se i fer un bon ús i maneig de l’agenda. Hi ha escoles que com a deures els nens porten a casa aquelles feines que no han pogut acabar. Aquesta situació és la que acostuma a generar tensions i conflictes al domicili. Sovint en nens amb alguna dificultat d’aprenentatge aquestes tasques esdevenen feixugues i ocupen molt temps. En aquests casos és important informar a l’escola de la situació al domicili. Com el cas dels nens petits, no només amb activitats acadèmiques podem estimular. Les rutines del dia a dia ajuden a l’organització i a assumir hàbits. La lectura, dibuix, els esports, ajudar a la cuina… qualsevol activitat diària pot esdevenir enriquidora. La cultura de l’esforç comença a casa. Si els nens disposen de tardes sense tasques acadèmiques poden començar a responsabilitzar-se d’alguna tasca a casa (fer-se el llir, parar taula…) i crear una rutina diària de lectura. A mode d’exemple, la tabla-montessori per edat ens poden servir d’ajuda.

A l’etapa de secundària la càrrega de feines escolars i d’estudi augmenta de manera important. En aquesta etapa hem d’ajudar a programar i organitzar amb anticipació. Unes bones tècniques d’estudi estalviaran temps i patiment al nen i la família. L’organització i el treball diari seran fonamentals per superar l’etapa amb èxit.

A banda de totes les rutines, estimulació, tasques, responsabilitats valorem com a imprescindible que els nens puguin tenir moments de calma i relax, moments de joc sense la pressió del temps. Estar amb la família jugant, compartir estones de conversa, gaudir de carícies i pessigolles… com a adults hem d’aprendre a fer una bona gestió del temps “extraescolar” per oferir als nostres peques un bon model a anar seguint.

Després de l’esforç del treball hi ha d’haver recompensa i què millor que una estona de conversa familiar!

Anna Claret i Martín

COPC 11258

Tagged: ,