16 juny, 2016 Paido Salut Infantil

Es fan grans i volen sortir de nit…

S’apropa la fi de curs, revetlles d’estiu, vacances…. Dies ( sobretot nits) en que els nois i noies adolescents us demanaran per sortir, segons l’edat, per primer cop.

L’instint protector dels pares fa que, d’entrada, puguin veure al seu fill o filla com a víctima de qualsevol incident que pugui passar per la nit, fora de casa. Cal però recordar que de vegades, malgrat aquesta por que puguin tenir els pares, el noi o noia pot ser una víctima en un entorn més proper: assetjament pel mòbil, per l’ordinador, a l’escola…Es per això que el diàleg i l’educació en valors és una feina que ja s’ha d’haver començat anys abans de la primera sortida nocturna.

Educar-los en el parlar dia a dia amb els pares, educar-los en el saber dir que no, parlar i educar-los en el consum de substàncies, alcohol i sexe és una treball que els pares han d’haver començat a fer uns quant anys previs a la primera sortida. Un noi o noia que és responsable en la seva vida diària té molts números per ser-ho també en les seves sortides nocturnes. Penseu que tot el que un noi o noia pot fer a les 3h de la matinada també ho pot fer a les 3h de la tarda.

Així doncs, a partir de quina edat podrien els pares acceptar que el noi o noia surti de nit? La recomanació és que abans dels 14 anys no haurien de sortir de nit.

Però, atenció, que tinguin 14 anys no implica “barra lliure” a l’hora de tornar!! A aquesta edat l’adolescent no hauria de tornar a casa més tard de les 11 – 12h de la nit doncs aquesta és l’hora a la que comencen a sortir nois i noies més grans, es comencen a fer les reunions de “botellón”, etc…

Dues recomanacions importants independents de l’edat són:

  1. Saber amb qui va. Procureu tenir el telèfon d’algun dels amics que surten amb el vostre fill o filla. Podria ser un criteri d’exclusió per les sortides nocturnes no saber amb quin grup sortirà. Es important també assegurar-vos que porti el mòbil carregat.
  2. Pactar clarament l’hora d’arribada i explicar-li que si la respecta dóna peu a anar-la demorant a mesura que es vagi fent gran: anar deixant depenent del que vagi donant.

Altres recomanacions:

  • Anar a buscar al noi o noia a l’hora pactada (i amb l’esforç del pare o mare) al recinte on s’ha realitzat la sortida nocturna , això també serveix per veure l’ambient i poder-ne parlar , això sí, a l’endemà.
  • En cas que no us toqui a vosaltres anar a buscar-lo (perquè segurament li ha tocat a un altre pare sacrificat) procureu veure’l quan arribi a casa. Un cop d’ull us serveix als pares per mirar com està i com arriba i si, per exemple, veieu que ha begut, en aquell moment deixar-ho estar però que sàpiga que ho heu vist, que esteu amoïnats i que ja en parlareu a l’endemà.
  • Empatia. Per exemple “a la meva amiga li deixen tornar a les 4h de la matinada”, si els pares creieu que al vostre fill o filla no li correspon aquesta hora intenteu primer “empatitzar” , dient-li, per exemple, “em sap greu però tu no pots” després donar el motiu pel qual creieu que no pot i continuar amb “els teus pares som nosaltres i no els pares de la teva amiga”, com podeu suposar s’enfadarà, però no patiu; que un adolescent s’enfadi és un signe de rebel·lia totalment normal a aquestes edats.

 RECORDEU

El diàleg i l’educació en valors, autonomia i responsabilitat és una feina prèvia indispensable i bàsica per poder fer aquest trànsit pacíficament i començar a deixar-los sortir de nit

Lectures recomanades

“Viure amb un adolescent”, autora Sònia Cervantes, d’Angle editorial. Podeu escoltar com parla del tema aquí (entrevista a Catalunya Radio)

“Pares i Adolescents, quants dubtes!”, autors Montserrat Domènech i Eduard Estivill, de Rosa dels Vents

“Escola de pares”, autora Maria Jesús Comellas, de Columna Edicions

Tagged: ,