17 agost, 2015 Paido Salut Infantil

Quan ens ha de preocupar la por?

En algun moment tots els pares hem sentit als nostres fills dir que tenen por. Les pors estan presents en la vida de qualsevol persona, en major o menor mesura, i es tracta d’una emoció present a qualsevol edat i a qualsevol raça. Aquesta observació ens fa veure, per tant, que les pors tenen un caràcter evolutiu, és a dir que a cada edat hi ha determinades pors característiques.

En el nen petit (0-3 anys) les pors més habituals són les pors als sorolls forts, més endavant apareix la por als desconeguts, als monstres, a la foscor, a estar sol o a separar-se dels pares.

Durant els primeres cursos de primària pot aparèixer la port al dolor i la por a la mort, ja que és en aquesta edat en que madurativament es pot comprendre el sentit de la irreversibilitat i poden aparèixer tot tipus de preguntes associades a aquesta qüestió, potser  amb més intensitat si l’ infant viu un fet que desencadeni aquest pensament (mort d’un familiar proper, per exemple). També durant els cursos de primària apareix la por als lladres, sobretot durant la nit o a l’hora d’anar a dormir.

Quan es fan més grans apareixen les pors de caire més social, com ara la por al ridícul o la por a parlar amb persones de la mateixa edat i de sexe contrari.

Totes aquestes pors són normals i poden aparèixer durant els períodes evolutius descrits. Habitualment es tracta de pors transitòries que provoquen inseguretat en el nen i a la seva manera demanen el suport i l’ajuda dels pares. Per tant, el que es podria esperar, és que amb les paraules dels pares i, segons el tipus de por, els elements de seguretat necessaris (el nino per anar a dormir, un llum pilot a l’habitació, etc.) es quedin reconfortats i puguin anar superant aquesta por. Es tracta de petits reptes evolutius que els infants han de superar per créixer.

També es poden presentar pors que no presenten aquest caràcter evolutiu i que generen més angoixa en els infants (i també en els pares):

Pors concretes com les fòbies que generen molt patiment en la vida de l’ infant, com per exemple la fòbia als insectes, als pallassos,…

Una altra por que pot crear situacions d’angoixa important als infants pot ser la por a separar-se dels pares o de les persones referents importants (més enllà del període evolutiu i amb intensitat significativa) i que pot tenir com a conseqüència no voler anar a jugar casa d’un amic si no hi són els pares, no voler anar de colònies o fins i tot afavorir dificultats en adaptar-se a la vida escolar al principi de curs o al tornar d’un període de vacances.

En aquestes darreres situacions l’angoixa dels nens és important, la dels pares també, i sovint s’entra en una dinàmica de preocupació de la que costa sortir i que pot acabar necessitant consultar-ho al pediatre de l’infant.

Quina por ens “ha de fer por” i decidir demanar ajuda professional?

  • Quan hi hagi conseqüències en la vida del nen (per exemple no voler anar d’excursió amb amics)
  • Quan haguem intentat diverses solucions (diàleg, acompanyar-lo en situacions que puguin crear angoixa , …)  i el resultat no hagi estat efectiu
  • Quan el nen o els pares s’angoixin significativament
Tagged: