Els deures…

Els deures….

Sovint una queixa que plantegen els pares a la consulta és la dels deures escolars. Les escoles tenen diferents mètodes i hi ha escoles que són partidàries del treball fora de l’escola i n’hi ha que no.
L’Anna Claret, psicòloga del departament, ens torna a fer un post molt interessant, aquest cop dedicat als deures.

Llegir més

Tauletes, jocs i infants

L’Anna Claret, l’Ana Miralles, la Marta Sanz i la Núria Torrent, psicòlogues del departament, ens parlen sobre l’ús de les tauletes per part dels nostres infants i per això ens presenten el següent article.

appLes noves tecnologies cada vegada són més presents a la nostra vida quotidiana, i com no, a la vida dels nostres fills. Els jocs a les tauletes esdevenen molt atractius per als nens i adolescents. La rapidesa de la informació, el suport visual i el repte contra un mateix fan que el joc sigui molt estimulant. Ignorar i obviar els beneficis que en podem treure del seu ús seria, en aquests moments, malmetre un gran recurs.

Des de la nostra experiència, i com no, en resposta a la demanda dels nostres pacients, hem volgut elaborar un llistat d’aplicacions (apps) que, a més de ser entretingudes, poden ajudar-nos a estimular diferents capacitats cognitives. Ens centrarem sobretot en aplicacions per tauletes. Segur que n’hi haurà moltes altres que nosaltres no hem destacat, potser perquè no les coneixem. No tenim cap interès ni cap comissió, però sabem valorar la feina ben feta.

El joc en tauletes sempre haurà d’estar supervisat per un adult (contingut i durada). Caldrà conèixer la classificació per edat (PEGI) i no en podran fer un ús abusiu. És important recordar que no està recomanada l’exposició a dispositius mòbils/tauletes/pantalles per als més petitons, per sota dels 2 o 3 anys.

Com vam fer en les recomanacions de les joguines, classifiquem les apps segons la funció que estimulen encara que sovint una app pot treballar més d’una funció. Per exemple, els jocs de raonament requereixen d’un cert nivell atencional per poder-lo resoldre, o mentre treballem planificació també estem estimulant el raonament i el llenguatge.

Desitgem que sigui del vostre interès.

Atenció: Watch That!,   FindIt!,   Mahjong,   Visual Attn Lite,   Unir Los Puntos,   Where’s Tappy?,   Speedreading (part rastreig visual)

Llenguatge (lectura): Piruletras,   Letris,   Mezcladitos,   iLectura,   Los Cazafaltas,   Lectura,   Aprender a Leer,   Todas las letras,   DoMiNo

Raonament: Logic,   4 fotos,   A Pensar,   Zoola Opposites,   Matrix Game (1,2,3),   Retromem,   Sort it Out,   Find the Odd One,   Sudokid Lite,   Impossible Connect

Càlcul: Rummicub,   Casual Math,   Math Tables,   Arithmetics,   Numtris,   Book Towers,   AB Math,   Shop & Math

Motricitat Fina: Finger Motion,   Grid Drawing for Kids,   Peg Mosaic

Memòria: Memory,   Simon,   Memoria 2,   Speedreading (part memòria)

Funcions executives (planificació, flexibilitat, organització, impulsivitat): Match Fast,   Spy Mouse,   iSecuencias Lite,   FlashCards,   Unblock Me,   jocs d’escapament (Diamond Escape, Sapphire Escape),   Where’s my Water?,   Flow Free

Anem de colònies!

colonies maria 8El dia que la mestra diu als seus alumnes: “atenció, anem a parlar de les colònies!”, tots els nens i nenes paren la màxima atenció, plens de il·lusió, impaciència, els ulls com a plats i també amb dubtes i potser alguna por amagada.

Per qualsevol nen és una fantàstica oportunitat anar de colònies, però és important tenir en compte algunes consideracions per a que aquesta experiència sigui realment exitosa.

Anar de colònies i, per tant dormir fora de casa, implica intrínsecament dormir fora de casa i allunyar-se durant dos dies com a mínim de l’entorn de seguretat primari. Estaran en constant activitat i en constant relació social, ja sigui amb iguals (els seus companys), com amb els seus mestres i també amb monitors. L’entorn físic serà nou, i el menjar, la manera de relacionar-se, les activitats i la gestió del temps també. Parem atenció doncs a la quantitat d’estímuls nous al que es veuran exposats de manera continuada.

Si bé per la majoria de nens aquesta experiència és molt plaent, alguns nens es poden veure aclaparats per la situació, per això la Llic. Xènia Moliner, psicòloga del nostre departament, ens presenta aquest post per a que tinguem en compte algunes consideracions… Llegir més

I quina joguina han d’escollir els Reis Mags?

joguinesA casa ja tenim el calendari d’advent, l’arbre guarnit, el pessebre amb els reis avançant cada dia una miqueta… Això és senyal que el Nadal és a tocar!

Amb el Nadal els nostres petits i les joguines esdevenen protagonistes. Però com poder fer una bona tria de joguines per demanar al Pare Nöel o als Reis Mags?

L’Anna Claret, l’Ana Miralles, la Marta Sanz i la Núria Torrent , psicòlogues de Departament de Pediatria, proposen unes quantes recomancions:

  • Les joguines han de ser atractives i de l’interès del nen.
  • Cal assessorar-se prèviament sobre l’objectiu del joc i l’edat pel qual està recomanat.
  • Totes les joguines hauran de complir la normativa de seguretat (marcatge CE) i en el cas dels videojocs serà important revisar la classifició per edat (PEGI).
  • A més a més d’agradar al nen, poden tenir un objectiu educatiu. Fins i tot avui en dia, les noves tecnologies que tant atrauen el jovent ens proporcionen una sèrie d’estímuls que ajuden a desenvolupar les funcions superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, el raonament, la creativitat i flexibilitat a l’hora de resoldre problemes.
  • És important poder compartir hores de joc amb els nostres fills ja que es converteix en una ocasió perfecte per enfortir els vincles afectius amb ells. Al voltant del joc es creen unes normes on hi ha unes regles a seguir. És una manera que els nens aprenguin  a respectar aquestes normes i uns torns de jugar. El que importa és divertir-se mentre juguem, tant si guanyem com si perdem; aprendre  a tolerar frustracions.

Llegir més

Divulgant la Recerca Internacional (equip EPSIA-DEX)

El passat 16 de setembre va tenir lloc a Liverpool la primera Conferència Internacional en Dany Cerebral Adquirit en Pediatria. L’equip d’EPSIA-DEX de Paido Salut Infantil hi va assistir representat per Marta Sanz Palau, neuropsicòloga de l’equip, que va presentar el seu projecte en recerca sobre nens que han patit un traumatisme cranioencefàlic (TCE).

La seva investigació conclou que quant més petit és el nen en el moment de l’impacte de la lesió i quant més severa és aquesta, les seqüeles neuropsicològiques i específicament en funcions executives són més evidents. L’impacte del nivell socioeconòmic i cultural dels pares influeix directament en una millor recuperació cognitiva després d’un traumatisme cranioencefàlic. Aquests resultats posen de manifest la teoria de la vulnerabilitat temprana (en edats més precoces del desenvolupament) i la teoria del Doble Perill (Escalona, 2004), és a dir, la influència de diversos factors de risc pel desenvolupament de seqüeles a llarg plaç com a models més robustos científicament.

Què s’ha de considerar a l’escollir una activitat extraescolar

eeLes vacances han quedat enrere. Tornen a sonar els despertadors i comença la carrera matinal d’esmorzar, pentinar-se, rentar dents, vestir-se… I sortir de casa amb tot a punt i anar a l’escola. Cadascú carrega la seva pròpia motxilla de llibres i responsabilitats: escola, feina… I quan encara estem endinsant-nos de nou a la rutina, hem de pensar i triar en què ocuparan el temps de fora de l’escola els nens: les extraescolars.

D’assortit n’hi ha moltíssim: des de la pròpia escola fins a serveis especialitzats de qualsevol disciplina que ens poguem imaginar: dansa, música, esport, art i activitats plàstiques, idiomes, cuina, robòtica, ludoteca… Però, què entenem per activitat extraescolar? És una activitat que es realitza a més a més de l’escola (extra prové del llatí i vol dir fora de). Els nens el que entenen és que ha de ser una activitat gratificant i de lleure, que els faci gaudir i passar una bona estona. I els adults, que són els qui signen, tenen en compte aquesta premisa? Sovint la tria d’activitats es fa en funció de l’horari de feina dels pares i viabilitat de recollida i transport, actuant la necessitat per davant l’interès.

. Aspectes a considerar

El que nosaltres recomanem és primer de tot tenir en compte l’horari del nen i les hores que està fora de casa: no només l’estona que està a l’escola, també la durada del seu transport d’anada i tornada. En aquest punt és important destacar que és fonamental que els nens tinguin temps de poder jugar amb les seves joguines, tinguin temps de relaxar-se i d’arribar a l’hora de sopar havent baixat el ritme, sense presses ni pressions per poder anar a dormir amb un nivell d’activació baix. Una de les demandes més habituals que ens trobem a la consulta és la dificultat de gestió del temps de la tarda en les famílies: problemes per fer els deures, per entrar a la dutxa, per sopar i anar a dormir a l’hora… Llegir més

Quan ens ha de preocupar la por?

En algun moment tots els pares hem sentit als nostres fills dir que tenen por. Les pors estan presents en la vida de qualsevol persona, en major o menor mesura, i es tracta d’una emoció present a qualsevol edat i a qualsevol raça. Aquesta observació ens fa veure, per tant, que les pors tenen un caràcter evolutiu, és a dir que a cada edat hi ha determinades pors característiques.

En el nen petit (0-3 anys) les pors més habituals són les pors als sorolls forts, més endavant apareix la por als desconeguts, als monstres, a la foscor, a estar sol o a separar-se dels pares.

Durant els primeres cursos de primària pot aparèixer la port al dolor i la por a la mort, ja que és en aquesta edat en que madurativament es pot comprendre el sentit de la irreversibilitat i poden aparèixer tot tipus de preguntes associades a aquesta qüestió, potser  amb més intensitat si l’ infant viu un fet que desencadeni aquest pensament (mort d’un familiar proper, per exemple). També durant els cursos de primària apareix la por als lladres, sobretot durant la nit o a l’hora d’anar a dormir.

Quan es fan més grans apareixen les pors de caire més social, com ara la por al ridícul o la por a parlar amb persones de la mateixa edat i de sexe contrari.

Totes aquestes pors són normals i poden aparèixer durant els períodes evolutius descrits. Habitualment es tracta de pors transitòries que provoquen inseguretat en el nen i a la seva manera demanen el suport i l’ajuda dels pares. Per tant, el que es podria esperar, és que amb les paraules dels pares i, segons el tipus de por, els elements de seguretat necessaris (el nino per anar a dormir, un llum pilot a l’habitació, etc.) es quedin reconfortats i puguin anar superant aquesta por. Es tracta de petits reptes evolutius que els infants han de superar per créixer.

També es poden presentar pors que no presenten aquest caràcter evolutiu i que generen més angoixa en els infants (i també en els pares):

Pors concretes com les fòbies que generen molt patiment en la vida de l’ infant, com per exemple la fòbia als insectes, als pallassos,…

Una altra por que pot crear situacions d’angoixa important als infants pot ser la por a separar-se dels pares o de les persones referents importants (més enllà del període evolutiu i amb intensitat significativa) i que pot tenir com a conseqüència no voler anar a jugar casa d’un amic si no hi són els pares, no voler anar de colònies o fins i tot afavorir dificultats en adaptar-se a la vida escolar al principi de curs o al tornar d’un període de vacances.

En aquestes darreres situacions l’angoixa dels nens és important, la dels pares també, i sovint s’entra en una dinàmica de preocupació de la que costa sortir i que pot acabar necessitant consultar-ho al pediatre de l’infant.

Quina por ens “ha de fer por” i decidir demanar ajuda professional?

  • Quan hi hagi conseqüències en la vida del nen (per exemple no voler anar d’excursió amb amics)
  • Quan haguem intentat diverses solucions (diàleg, acompanyar-lo en situacions que puguin crear angoixa , …)  i el resultat no hagi estat efectiu
  • Quan el nen o els pares s’angoixin significativament

Ens trobaràs a: