La bronquiolitis és una infecció dels pulmons, concretament dels bronquis més fins, els bronquiols, i acostuma afectar a nens petits, generalment per sota dels 2 anys.

La seva causa és vírica, és a dir, està produïda per microorganismes de la família dels virus i el més freqüent és el Virus Respiratori Sincitial (VRS), tot i que hi ha molts més virus que la poden causar , com per exemple , entre d’altres, el rinovirus.

Es una infecció dels mesos freds i per tant en veurem al llarg de l’ hivern i començament de la primavera.

Els nens comencen amb uns símptomes típics de refredat amb mocs al nas, tosseta i de vegades febre, i molts cops mantenen aquests símptomes una setmana sense que la malaltia passi d’aquí. D’altres nens, però, als 2 o 3 dies d’haver iniciat els símptomes empitjoren, ja que els bronquis es van inflamant i omplint de mucositat. Els nens comencen a tossir més sovint, respiren ràpid i amb dificultat, amb soroll de xiulets i mucositats que sovint es poden escoltar sense necessitat de fonendoscopi.

La seva durada habitualment és d’una setmana. La majoria de nens es recuperen del tot, però en alguns quedarà una major sensibilitat per a repetir els mateixos símptomes de la bronquiolitis si es refreda els mesos següents.  A més, alguns nens que han patit bronquiolitis tindran també un major risc de desenvolupar asma quan siguin més grans. Alguns dels nens necessitaran hospitalització ja que la inflamació aguda dels bronquiols fa que empitjori la seva oxigenació i requereixen oxigen inhalat.

Hi ha un factor de risc que afavoreix la inflamació dels bronquiols en el context d’infecció vírica; l’exposició del nen al fum del tabac, ja sigui inhalat o bé impregnat a la roba del cuidador. Anar a l’escola bressol i tenir antecedents de prematuritat o d’altres malalties com les cardiopaties afavoreixen que la bronquiolitis pugui ser més greu.

Si parlem de factors protectors tenim el primer lloc la lactància materna i no s’ha d’oblidar les mesures en front les malalties infeccioses com són un bon rentat de mans, evitar llocs concorreguts així com també contacte amb adults i infants refredats. El virus que a un bebè petit li pot causar una bronquiolitis, a un adult o infant més grans potser només li origina un refredat de vies respiratòries altes lleu i corrent.

Quin tractament té la bronquiolitis?

Com que és una malaltia vírica, no té un tractament específic ( per exemple, la penicil·lina és el tractament específic de la faringitis estreptocòccia). No hi ha “antibiòtics” per tractar la bronquiolitis. El tractament que es pot oferir al nen que està a casa es basa en el que els metges diem “mesures de suport” com són mantenir al nen confortable, millor una mica semi incorporat, oferir líquids i alimentació de manera fraccionada, és a dir, poquet i sovint per evitar que es cansi. Es tractarà la febre si en fa i li alleugirem les mucositats del nas amb neteges nasals amb sèrum fisiològic.

El pediatre que visiti al nen malalt us explicarà que vigileu els següents signes d’alerta que faran que torneu a consultar amb el vostre pediatre o bé al servei d’urgències. Aquests signes d’alerta són:

. el nen té mal aspecte, està molt pàl·lid o inclús amb coloració blavosa al voltant dels llavis

. té aspecte de fatigat, somnolent, més del que acostuma a estar el nen

. no pren líquids i té vòmits amb la tos, pel que no reté res del que pren

. respira molt ràpid i té molt moviment de la panxa al respirar

I es pot prevenir?

La bronquiolitis es contagia igual que un refredat,  per via respiratòria si s’està en contacte amb un nen que tus i esternuda, i també a través dels objectes i de les mans.  Repetim les mesures per evitar el contagi :

. un bon rentat de mans per part de tota la família abans d’agafar el lactant o bé tocar  objectes del nen com el xumet, els ninos,… No ens cansarem de repetir que un bon rentat de mans pot prevenir moltes malalties.

. no portar els lactants a guarderies, i menys si han estat prematurs o tenen algun factor de risc

. evitar el contacte amb nens que sabem que estan malalts

. prohibit fumar dins de casa, no fumeu si després tindreu contacte amb el bebè

. evitar estar molta estona a sales d’espera de consultes mèdiques. De vegades aquestes esperes son inevitables i imprevisibles.  En cas de ser un nen petit procurarem demanar visites a primeres hores o bé millor al matí doncs les consultes estan menys col·lapsades. En el mateix sentit evitareu anar amb nens petit a llocs amb molta gent com pot ser un centre comercial, transport públic, dinar de Nadal multitudinari,…

Tot i que la majoria de nens que pateixin una bronquiolitis la passaran a casa, en alguns cassos hi haurà nens que hauran de ser ingressats, sobretot els més petits o els que tinguin antecedents de risc com la prematuritat. La necessitat d’ingrés es deurà a requerir algun tractament més específic com oxigenoteràpia, hidratació endovenosa, observació per risc d’apnees, etc.

Per finalitzar REPETIM els dos grans consells que es poden donar com a mesures preventives seran:

. evitar el contacte amb nens que puguin estar malalts

. ser estrictes amb el rentat de mans segons les recomanacions que ja vam publicar al blog https://pediatriadexeus.com/rentar-be-les-mans-es-important/