Definir el restrenyiment no és una tasca fàcil, si consultes al pediatre perquè el teu fill fa menys deposicions i li dius “el nen va restret”, abans de confirmar que el que li passa és realment un restrenyiment hauràs d’observar durant uns 2 mesos que al teu fill o filla li passin dues o més de les següents situacions:
- Que faci menys de 3 deposicions per setmana
- Que hagi presentat més d’un episodi d’incontinència fecal. Això vol dir que, fent menys deposicions, el nen o nena tingui la roba interior tacada de femta.
- Grans femtes que obstrueixin el wc
- Postures retentives i comportaments d’evitació de la defecació. Aquesta és la situació en la que veus al teu nen o nena amagat a un racó estrenyent l’anus per no fer deposicions o bé fent uns moviments “ball” amb les cames i cos per retenir les deposicions.
- Que tingui dolor al fer deposicions
- Que el pediatre noti femtes voluminoses al recte o les pugui palpar a l’abdomen.
La majoria de vegades, després que els pares parleu amb el pediatre i aquest explori al nen , s’arribarà ala conclusió que es tracta d’un restrenyiment “funcional”, és a dir; que no hi ha cap malaltia que sigui la causa per la que el nen o nena pateixi restrenyiment. A vegades, no sempre, el pediatre necessitarà alguna exploració complementària per confirmar aquest diagnòstic.
Un cop arribats a aquest punt el vostre pediatre, abans d’iniciar sense més un laxant, us recomanarà:
. En primer lloc, en cas que faci molts dies que no fa cap deposició, i sobretot en el cas que el pacient pateixi una impactació fecal (femtes dures i compactes acumulades en les porcions del budell més properes al recte i molt difícils d’evacuar de forma espontània), us aconsellarà fer una dieta molt baixa en fibra, amb un increment en la ingesta d’aigua i altres líquids com sucs colats, brous…D’aquesta manera s’intenta “hidratar” les femtes per a que pugui eliminar-les amb l’ajuda del fàrmac que us aconselli el pediatre, ja sigui per via oral o si cal per via rectal. No és gens recomanable l’ús de supositoris “laxants” en aquesta fase.
. Si el nen no pateix impactació fecal o bé estàs segur que ja ha eliminat les femtes acumulades haureu d’iniciar la fase de manteniment que consistirà en:
- Fer un “horari” de seient, és a dir, seure al nen o nena al wc (recorda que les cames han de poder recolzar-se a un tamboret). El millor moment per “seure” serà després d’algun àpat, preferiblement l’esmorzar. L’has d’animar a fer força durant pocs minuts. Res d’anar al wc amb la tablet o el còmic!!!. I, per difícil que sembli a primera hora del matí, no li donis pressa!!!, has de deixar que si té ganes, defequi tranquil.
- Ha de menjar de tot, sense oblidar la fibra que li correspongui per edat i que pots consultar més endavant.
- Procura que prengui aigua al llarg del dia i al mateix temps que no prengui més làctics dels necessaris: entre llet i derivats uns 500 mL al dia aproximadament
- Si el pediatre et recomana , a més a més d’aquestes mesures, un laxant, segueix les indicacions que et digui.
Racions de fibra segons l’edat (podeu veure exemples a FIBRA):
De 1 a 3 anys d’edat ha de prendre uns 19 grams al dia
Dels 4 als 8 anys 25 grams de fibra al dia
Nois dels 9 als 13 uns 31 grams al dia, i fins als 18 anys 28 grams al dia
Noies de 9 als 18 anys 26 grams de fibra al dia
Aquesta informació està basada en la “Guia de estreñimiento en el niño”, coordinada per Beatriz Espín Jaime, una eina molt útil pels pediatres d’atenció primària.